Divendres 1 d'abril de 2016
En ple escalfament volcànic, tornem a aprofitar la gran crònica que ens proporciona en Josep Maria Corbalán, propietari del circuit d'Argelaguer. Al final de la crònica, expliquem la classificació pel que fa als pilots de Slot Volcans.
Ahir al vespre va tenir lloc la segona cursa del Campionat de Slot d'Argelaguer, novament amb 10 participants, malgrat la baixa d'en Roger Terés, respecte a la primera cursa, el retorn d'en Jordi Montoliu que feia prop d'un any que no s'acostava a Argelaguer, ens va arrodonir novament una graella de 10 pilots, per tant de puntuació màxima pel campionat.
A nivell de marques, totes les grans van estar representades, la més nombrosa va ser Lancia, amb 1 LC2 i 3 LC2/85, Toyota amb 2 i finalment un vehicle van presentar Jaguar, Nissan, Mercedes i Porsche. Respecte a la primera cursa només van canviar de vehicle en Javi Garrigós, que va estrenar un Porsche 962 IMSA, i en Josep Mª que sorprenentment ha deixat de ser fidel a la seva Jaguar de tota la vida, i s'ha passat a Toyota i en Quicu Pazo, qui va estrenar un Lancia LC2/2 deixant a la caixa d'eines el Ferrari F40 de la primera cursa.
Igual com el primer dia, sobre el circuit hi havia una fina capa de pols, resultat dels dies d'inactivitat des de la primera carrera, que va donar força problemes d'adherència a tots els vehicles tant als entrenaments lliures com a la tanda classificatoria, això va fer que els resultats de la majoria de pilots fossin discrets, i només tres pilots van aconseguir baixar dels 11 segons en alguna tanda, en Quicu Pazo, en Javi Garrigós i en Jordi Campà, tots ells per la pista 3, que sembla que s'està demostrant com la més ràpida del nou circuit, a diferència de l'anterior, en la qual la 2 era una mica més favorable. Els serveis de neteja del circuit han près bona nota de passar l'aspiradora abans de la propera cursa per tal de millorar aquest tema.
Al circuit algunes novetats, especialment a la primera corba, que va donar problemes de cantos a la pista 2 i d'algun impacte fort a la sortida de la mateixa per la proximitat de la valla del pont, ambdós temes han estat sol·lucionats pels serveis tècnics del circuit i durant la cursa d'ahir no hi va haver cap incidència en aquesta corba.
Novetat també, el llast que havien de portar els dos primers classificats a l'anterior cursa, 10 grams pel guanyador i líder del campionat Jordi Campà, i 5 grams pel segon classificat Xevi Baca, i també novetat en la durada de les mànegues, que van passar dels 2 i 3 minuts de la primera cursa a 4 minuts per carril.
Si bé inicialment potser els va afectar una mica, i van fer uns temps pitjors que a la primera cursa, de seguida es van adaptar al sobrepès dels vehicles, i malgrat el mateix no van tenir problemes per estar al capdavant de la classificatòria, en la qual en Jordi Campà es va imposar clarament amb un total de 83,25 voltes, per davant del Toyota d'en Josep Mª i del Nissan d'en Xevi, que van acabar amb idèntic resultat de 81,25 voltes, però amb 0,2 segons d'avantatge pel Toyota. Per tant en Jordi era el primer classificat directe per la final, mentre que la resta de pilots haurien de passar per les semifinals corresponents.
La millora d'alguns pilots es va fer palesa, no només pels temps per volta, que gairebé tots van assolir 11 baixos als carrils ràpids 2 i 3, i en especial, en Quicu va demostrar l'encert del canvi de vehicle, marcant el millor temps de la classificatòria amb un fantàstic 10,873 per la pista 3.
A la primera semifinal en Quicu va seguir a un nivell excel·lent, marcant els millors temps a tres dels quatre carrils, però algunes sortides de pista de massa el van portar a un total de 81,80 voltes, que no van ser suficients per atrapar en Josep Orteu, segon classificat amb 82,05 voltes i en Josep Mª que se'n va anar a 83,60 guanyant la semifinal i classificant-se per tant per la final, deixant en Josep pendent del que passés en la segona semi. El quart i cinquè classificats de la semifinal van ser en Francesc i l'Erik, que es van quedar a menys de 5 i menys de 7 voltes respectivament del guanyador, un bon resultat tenint en compte que es va doblar la durada de les mànegues respecte la cursa passada i que es van còrrer un total de 16 minuts en aquesta semifinal, a més ambdós van millorar el resultat de la classificatòria, especialment en Francesc amb més de 4 voltes de millora. L'Erik segueix essent molt ràpid, un 11,073 v marcar per la pista 3, però encara el traeixen una mica els nervis i alguna sortida de pista de massa, però va millorant a cada cursa.
A la segona semifinal, la lluita va ser aferrissada a les dues primeres mànegues, entre en Xevi Baca, en Javi Garrigós i en Jordi Montoliu, El rendiment del Porsche de'n Javi pujava espectacularment respecte a la classificatòria, i a mitja cursa era líder amb 43 voltes tot i que amb poca diferència sobre en Xevi i en Jordi que passaven de 41. L'Oriol s'havia despenjat una mica tot i que amb 40 voltes i rodant també amb 11 baixos, també demostra estar cada vegada més amunt i amb uns temps per volta força respectables, malgrat que és el pilot de la graella que porta menys temps competint.
A la tercera mànega en Jordi Montoliu es va despenjar amb un 20 ala pista 4, mentre en Xevi i en Javi mantenien el seu frec a frec amb sengles 21, a la darrera tanda en Xevi aprofitava l'avantatge per la 3 per guanyar la mànega, però en Javi per la 1 aguantava a menys d'una volta, i finalment s'imposava en la segona semifinal amb 85,80 voltes, per les 85,60 d'en Xevi, que, no obstant, eren suficients per ser el millor segon de les dues semifinals i per tant passar també a la gran final. En Jordi i l'Oriol tancaven la seva participació a la cursa amb 82,95 i 79,90 voltes respectivament.
S'arribava a la gran final amb certa incertesa, doncs els dos primers de la cursa anterior portaven el llast corresponent, i en Javi hi havia arribat amb un Porsche que havia anat clarament de menys a més durant la cursa, i en Josep Mª amb un Toyota també clarament més competitiu que el Jaguar de la cursa anterior, per tant tot semblava a priori força obert.
Però a la realitat només va ser un miratge, doncs si bé les voltes ràpides dels quatre pilots van ser molt similars, una dècima amunt o avall a cada carril,en Josep Mª va fer una primera mànega per la pista 4 amb moltes sortides, que ja el van descartar a les primeres de canvi, i per tant la lluita, que sí que hi va ser, i força aferrissada, es va limitar al Nissan, el Porsche i el Lancia.
La igualtat entre en Javi, en Jordi i en Xevi va ser total fins la tercera mànega, que van acabar pràcticament igual.lats, els tres separats per menys d'una volta, però amb un petit avantatge per en Xevi, que havia fet dos 22 i un 21, mentre que en Javi i en Jordi feien dos 21 i un 22.
Malgrat això, en Xevi no podia badar a la darrera mànega, doncs acabava pel carril 1, mentre en Jordi Campà ho faria pel més ràpid, el 3, i en Javi per la 4, i la diferència no el permetia baixar el ritme ni un moment, però va aguantar la pressió i finalment es va imposar en la cursa, amb un total de 86,95 voltes, quedant segon el Lancia d'en Jordi, a molt poca distància,amb 86,20 voltes i en Javi finalment repetia el tercer lloc de la primera cursa, amb 85,80 voltes.
Els 2 punts de la volta ràpida també van estar molt disputats, amb varis 10,6 i 10,5 durant semifinals i final, i el color vermell al marcador va estar primer en mans d'en Quicu Pazo amb 10,668 a la primera semi, després d'en Javi amb 10,613 a la segona i finalment va ser en Xevi Baca qui es va endur els dos punts amb un gran 10,503 a la primera mànega de la final per la pista 3, final en la qual es van pitar també un 10,56 a càrrec d'en Josep Mª, un 10,58 a càrrec d'en Javi i un 10,63 de mans d'en Jordi.
Només una volta i mitja entre els tres primers demostra que la distància s'ha escurçat i el llast comença a fer efecte, de tota manera es veurà més clarament en la propera cursa, doncs els dos primers, en haver repetit, intercanviant-se la posició, afegiran encara més plom als seus vehicles i els 15 grams de sobrepès que portaran el Lancia i el Nissan dels dos clars líders del campionat, segurament obriran un ventall molt més ampli de candidats a la victòria.
Sobre els pilots d'Slot Volcans, comentar la bona notícia d'una nova cara, en Jordi Montoliu. Potser a partir d'ara serà més car de veure per les obligacions familiars, però va ser un plaer. Aplicant els llasts, com els pilots capdavanters de l'escuderia s'havien aconseguit desempallegar del llast al Circuit dels Volcans, no van tenir cap problema en conservar les seves posicions. L'única variació va ser la d'en Quico, que va passar de la 6a posició a l'última per culpa del llast. Destacar la 4a posició d'en Jordi Montoliu a la seva reaparició.
Ens veiem la setmana vinent a Vic, torna el ral·li!
