Feia molt temps que teníem ganes de poder competir en un Andros. Temps enrere n’havíem muntat i ens ho havíem passat molt bé. Aquí però s’ha de tenir en compte que la preparació no te res a veure amb el que puguis fer sobre pista de plàstic estàndard. La seva pista de fusta obliga a fer coses que d’altre manera no faríem.
Pel que hem vist es neva amb seny el que no evita que patini i molt. Cal ser fi i anar pel carril, cada cop de cul et fa perdre molt temps. Fan servir un sistema de llast a les classificatòries que està bé. Però el millor és que quan hi ha les diferents finals, cada campió d’una, salta automàticament a la següent, això és un gran al·licient.