Divendres 13 de maig de 2016
En ple escalfament volcànic, tornem a aprofitar la gran crònica que ens proporciona en Josep Maria Corbalán, propietari del circuit d'Argelaguer. Al final de la crònica, expliquem la classificació pel que fa als pilots de Slot Volcans.
Després de l'ajornament de la 3ª, pendent de decidir data, ahir va tenir lloc la 4ª cursa del campionat d’Argelaguer , que va reunir a 9 pilots, i fins a 8 models diferents a la pista, una graella molt variada amb 2 Toyota 88C, 1 Nissan R89C, 1 Lancia LC2, 1 Lancia LC2/85, 1 Porsche 962 C LH, 1 Porsche 962 C Imsa, 1 Sauber Mercedes C9 i 1 Jaguar XJR 12.
Els dos líders del campionat, en Xevi Baca i en Jordi Campà havien de llastar els seus cotxes amb 15 grams de pes, el que fèia pensar a priori que la cursa estaría més oberta que les dues primeres, en les quals havien dominat a plaer i s’havien alternat el primer i segon lloc, a més de la volta rápida.
Des del primer moment de la classificatòria, quedava clar que els serveis de neteja del circuit havien treballat de valent per eliminar la pols de les obres del circuit, que tant havia penalitzat l’adherència a les primeres tandes de les anteriors curses, i desseguida tots els pilots van marcar temps de referencia, tots els pilots van baixar de 12 en tots els carrils ja a la classificatòria, i es van veure fins a 14 temps per sota d’11, essent el millor en Josep Mª Corbalán, amb un 10,529 a la pista 3 que no millorava els temps de les primeres curses, però s’hi quedava molt a prop. El Toyota local va ser el més regular en aquesta classificatòria i es va imposar amb un total de 65,20 voltes, amb 4 comes de diferencia sobre el Nissan d’en Xevi Baca, que s’havia adaptat sense massa problemes als 15 grams extres, i amb 64,85 bufava el clatell de’n Josep Mª.
En Javi, amb el seu vistós Porsche 962 patrocinat per la coneguda casa d’olis “le pongo Güinsss?”, marcava el tercer millor parcial, amb 63,20, per davant del Lancia LC2 oficial Totip de’n Jordi Campà, que tenia més problemes amb el llast, i aquesta vegada es quedava a la quarta plaça, amb 62,80 voltes.
El que si quedava clar ja en la classificatòria, és que les diferències entre els pilots s’han escurçat, tothom comença a conèixer bé el nou circuit i els punts més delicats del mateix, i tots els pilots han augmentat exponencial el seu nivell, baixant entre mig i un segon els seus temps respecte a la primera cursa, a més els temps de volta rápida s’han igual.lat molt, com a mostra podem veure que des del tercer classificat, en javi, fins el 8è, en Francesc, la majoria de voltes ràpides van ser 10 alts o 11 baixos, per tant, la diferencia de voltes al final de cada tanda ja no és per que un vagi més o menys ràpid, sinó que són les sortides de pista les que marquen en la majoria de casos la classificació final.
A la semifinal 1, en Xevi Baca partia com a favorit, malgrat els 15 grams de sobrepès, i no va fallar, conduint amb un ritme constant i regular, va asegurar el seu passi a la final amb un 65,50 que millorava el millor parcial de la classificatòria.
La lluita pel segón lloc va ser èpica entre el Jaguar d’en Josep Orteu i el Porsche 962 de l’Oriol. Durant tota la cursa van estar separats per menys de 2 segons, i la darrera mànega va ser seguida per tothom en silenci, ja que en tot moment es van mantener per sota de 1,5 segons de diferencia, primer a favor de l’Oriol, que tancava per la pista 1, i a partir de mitja cursa, en Josep, que acabava per la més favorable pista 2, va aprofitar una errada del de Porsche, per avançar-lo i ja no deixaria aquesta segona plaça de la Semifinal, per acabar amb 63,30 voltes, epr les 63,05 de l’Oriol.
El quart classificat va ser en Roger, un xic lluny dels tres primers, però millorant en gairebé dues voltes el seu registre de la classificatòria, i totes les voltes ràpides fetes en la mateixa. Els seus temps a les pistes 2 i 3 van ser molt bons, però encara li falta agafar el pols a les pistes exteriors, 4 i 1, però de ben segur que en properes curses seguirà la seva progressió.
En la segona semifinal, la cursa va ser encara més oberta. Si bé en Jordi Campà semblava posar fil a l’agulla amb un ritme molt alt ja a la primera mànega, en Javi Garrigós i en Quicu Pazo desseguida agafàven el ritme i s’hi acostàven perillosament. La lluita també va ser aferrissada, entre els tres, tot i que en Jordi mai va perdre la primera plaça, i finalment es va imposar amb un total de 64,90 voltes, seguit del Lancia LC2/85 de’n Quicu, especialment brillant en les pistes centrals, i marcant un estratosfèric 10,31 per la 3 que era fins llavors nou rècord de volta rápida del Campionat, amb un total de 64,10 voltes que el permetíen superar en Javi, que es quedava amb 63,40, per primera vegada fora de la final.
La quarta plaça era per en Francesc, que malgrat millorar en 1,5 voltes el seu resultat de la classificatòria, i rodar en tots els carrils en 11 molt baixos, encara li falta un pèl de velocitat per estar lluitant per entrar a les finals i alguna sortida de pista menys, no obstant, cada dia hi està més a prop.
Arribàvem a la gran final, amb tres pilots que ja han estat a les tres anteriors, en Josep Mª, en Xevi i en Jordi, i en Quicu, que per primera vegada optaría a emportar-se els 30 punts destinats al guanyador.
El Toyota d’en Josep Mª partia com a favorit, donada la solvencia en la qual s’havia imposat en la classificatòria, però això no havia servit de res en les dues curses anteriors, doncs, el guanyador final, en cap dels dos casos havia estat el millor de la classificatòria, si no que semblava que passar per les semifinals donava un plus de rodatge que acabava essent fonamental per guanyar la final.
La cursa començava amb molta igualtat entre en Xevi i en Josep Mª, ambdós marcant un 16 a la primera mànega i un 17 a la segona, mentre que en Jordi sumava un 15 i un 17 i en Quicu un 15 i un 16, i ambdòs perdien ja més d’una volta d’avantatge respecte als dos primers, que, separats per menys de mitja volta, ho deixàven tot obert a meitat de cursa.
La tercera mànega va ser clau en el desenllaç, i la pista 1, la tomba del Toyota de’n Josep Mª, qui fèia fins a 3 sortides de pista, i deixava escapar en Xevi definitivament a més d’una volta, a més de veure com en Jordi Campà, s’apropava molt perillosament.
A més en aquesta tercera tanda, en Quicu pel Carril tres, malgrat ja no tenir possibilitats de victoria, imprimia un ritme impresionant, i es marcava la volta rápida de la cursa, i la millor que s’ha fet mai en aquest nou circuit, deixant-la en uns increíbles 10,211 seg.
Finalment a la darrera tanda no hi havia cap canvi de posición, en Xevi, malgrat acabar per la pista més complicada, la 1, mantenía un bon ritme sense cometre cap errada, i en Josep Mª, malgrat marcar un gran 17,65 per la 3, se li acostava a mitja volta, però no era suficient per atrapar-lo, i en Xevi s’imposava finalment amb 66,30 voltes, per les 65,65 d’en Josep Mª, repetint-se per tercer cop el malefici sobre el guanyador de la classificatòria.
En Jordi Campà, clarament penal.litzat pels 15 grams de llast, finalitzava tercer amb 65,35, i amb el consol de poder rebaixar el llast a 10 grams per la propera cursa, mentre que en Xevi en Portarà el màxim de 20, i en Josep Mª carregarà el seu Toyota amb els primers 5 grams.
Quart, quedava en Quicu, en la seva primera final, amb 62,90 voltes, però amb el bon gust de boca d’haver marcat el millor temps a tots els carrils, per tant, amb la classificació a la ma, queda clar que si poleix una mica el seu pilotatge, i evita una sortida de pista a cada carril, estarà optant sens dubte a podis i per que no, a victòries en properes curses.
Sobre els pilots d'Slot Volcans, l'aplicació del llast va suposar diversos canvis. En Xevi, guanyador de la cursa, passava del 1r al 4t lloc, sent superat per en Jordi (sense llast) i per en Josep i l'Oriol, que sí que duien llast acumulat. En Javi va perdre posicions i en Quico, tot i passar a la final, es veia afectat pel llast i per haver fet pitjor resultat a la final que a les semifinals.
Ens veiem la setmana vinent a Vic, torna el ral·li!
