Divendres 4 de març de 2016
Aprofitant la gran crònica que ens proporciona en Josep Maria Corbalán, propietari del circuit d'Argelaguer, us la fem arribar. Al final de la crònica, expliquem la classificació pel que fa als pilots de Slot Volcans.
10 pilots ens vam donar cita per inagurar el nou circuit, remodel.lat de punta a punta, i que ha allargat la seva corda aproximadament un 25 % i el seu temps per volta ha passat dels 8,50 de les darreres curses dels anteriors campionats als 11-12 segons de mitjana de la majoria de pilots, tot i que es van veure varis temps per sota de 11, a principi d'alguna mànega, amb neumàtics nets.
Es va notar que els paletes i pintors havien abandonat el circuit tot just al migdia del mateix divendres, per que encara hi havia força pols, que va costar de marxar, i als entrenaments lliures, calia molta cura per no anar amb el darrera del cotxe d'una banda a l'altra, escombrant tota la pista.
Força cares noves en aquesta primera cursa, amb dos pilots vinguts expressament des de Granollers, en Jordi Campà i en Josep Orteu, a més d'en Quico Pazo, un habitual dels rallyes a l'equip Slot Volcans, i en Roger Terés, el pilot més jove, fill de l'Oriol, que segueix amb nosaltres, i ara fa el viatge cap a Argelaguer acompanyat del seu junior.
La superpole es va fer per sorteig, i precisament li va tocar a n'en Roger obrir foc. Entre els nervis del debut, el fet que la pista encara estava força relliscosa i que era la seva primera participació en una cursa d'aquestes característiques, el seu temps va ser discret, i de ben segur que en properes curses l'anirà rebaixant considerablement, de fet ja en la semifinal el va rebaixar de més de mig segon.
Els primers pilots es van moure en tempos sobre 11,5 fins que va arribar en Xevi Baca, l'actual campió, qui ha substituït el seu plurivictoriós Toyota pel nou Nissan, acabat de sortir fa poc al mercat, i en una volta impecable va arrencar les primeres cares de sorpresa entre els altres participants, amb un estratosfèric 10,596, que semblava ser un temps d'una altra galàxia. Efectivament, cap més pilot s'hi va acostar, ni tant sols baixar dels 11 segons, essent qui més s'hi va acostar en Jordi Campà, amb un Lancia LC2 molt afinat, i una conducció precisa, que va parar el cronómetre en 11,147 i el pilot local, en Jm Corbalán, tercer, amb el seu habitual Jaguar, que es va quedar amb 11,239. Tres marques ben diferents als tres primers llocs, prometien una cursa força disputada.
A banda del canvi de circuit, també hi havia novetats en el format de cursa, que ja no és de finals A, B i C, com en els darrers campionats, sino que ara la classificatòria, en format rotatiu, donava la classificació directa a la final pel primer classificat de la mateixa, i la resta de pilots, hauríen de lluitar per les altres tres places de la final, en sengles semifinals.
Seguint amb la tònica de la superpole, en Xevi Baca va tornar a dominar la classificatòria amb força claredat, no obstant, en Jordi Campà, poc a poc es va anar fent amb el circuit, i el seu Lancia LC2, que no era un vehicle top a l'anterior circuit, va demostrar adaptar-se molt bé al nou, i va estar lluitant fins el darrer moment per la primera plaça, no obstant, al final, el de Montagut es va imposar al de Granollers, però només per 0,25 voltes, amb un total de 41,90 front els 41,65 de'n Jordi. En tercer lloc el jaguar de'n Josep Mª, però ja a una volta, i en quart l'altre Lancia LC2, de mans d'en Javi, a dues i mitja, semblàven estar lluny dels dos primers i amb poques possibilitats de disputar la victòria final.
Amb el Nissan d'en Xevi ja classificat directament per la final, quedàven, doncs, tres places per assignar, que seríen pel primer de cada semifinal, i pel millor segon per número de voltes.
A la primera, en Jordi Campà seguia a un nivell molt alt, i no donava opció a ningú, imposant un ritme altíssim, amb Volta Ràpida de la cursa inclosa, a la primera mànega per la pista 2, amb un 10,498 espectacular, que el portava fins les 11 voltes, que sumades a les 10 de la resta de pistes, fèia un total de 41,65 clavat al que havia aconseguit a la classificatòria. El seu company de viatge des del Vallès, en Josep Orteu, va intentar seguir-lo amb el seu Jaguar XJR-12, però el seu ritme per volta era entre mig segon i un més lent i finalment es va quedar a 2,9 voltes, amb 38,90.
En Quico Pazo i en Francesc Subirós van tenir una bonica lluita pel tercer lloc, que finalment va ser pel Ferrari F40, mentre que en Francesc, amb el seu habitual Toyota va fer millors temps a cada carril, però va fallar lleugerament a la pista 4, que es va mostrar com la més complicada del nou circuit i finalment va marcar un 36,25 insuficient contra les 37,15 de'n Quico.
Va tancar la classificació d'aquesta semifinal i de la cursa en Roger, que, malgrat ser la seva primera experiència en un circuit de competició, va defensar-se molt bé, sense fer massa sortides de pista, i de ben segur que a poc que vagi agafant més rodatge i experiència, en properes curses el veurem millorant molt els seus registres.
A la segona semifinal, la lluita es va centrar entre el Jaguar d'en Josep Mª i el Lancia d'en Javi. Mentre el primer seguia amb els seus problemes de sobreviratge, que el van portar a un total de 40,50 voltes, per sota de les assolides en la classificatòria, en Javi va anar a assegura, i amb una conducció molt fina va clavar el seu registre de la classificatória, repetint un 39,50 que era suficient per superar el segon millor de la primera, en Josep Orteu, que s'havia quedat amb 38,90, i per tant aquesta petita diferència de poc més de mig circuit li permetia tancar els quatre classificats per la primera gran final.
Molt bonica també va ser la lluita entre el quart i cinqué classificats de la semifinal, l'Oriol Terés, qui va anar sempre per davant clarament de l'Erik Garrigós, però va fer alguna sortida més del compte en la carrera mànega, per la pista 3, i l'Erik, molt regular en tots els carrils, se li va acostar molt, però tot i així no el va arribar a agafar, quedant-se en 36,20 voltes, que li donàven els 7 primers punts al campionat, mentre que l'Oriol en sumava 10. Enmig dels dos es situava des de l'altra semifinal, en Francesc Subirós, amb 36,25 v que li servien per sumar també sls seus primers 8 punts.
A la final, semblava que en Xevi Baca i en Jordi Campà éren clars favorits, després de les diferències vistes a la classificatòria, però la cursa va ser molt més igualada del previst i fins a la darrera mànega no es va acabar de decidir. El primer líder, aprofitant que sortia per la pista 2, va ser el Jaguar d'en Josep Mª, però en Xevi i en Jordi no es desenganxaven de la seva estel·la, malgrat anar per la 1 i 4 respectivament, i ja a la segona tanda el superàven, tot i que per poca diferència. En Javi, que havia sortit una mica accelerat, cometia un parell de sortides de pista, que, al ritme que anava la cursa, li suposaven perdre gairebé una volta, però aviat es posava les piles i apujava ostensiblement el ritme, afinant al mateix temps la seva conducció, i ja a la tercera tanda aconseguia avançar en Josep Mª i apropar-se als dos primers, que seguien la seva lluita particular.
Després de la tercera mànega, tots quatre cotxes estàven a la mateixa volta, i els nervis èren evidents, doncs tots havien comès alguna errada més del compte, la qual cosa havia igual.lat les forces. Els nervis també es notàven en les assistències doncs tots també éren conscients de que qualsevol fallada a l'hora de col.locar un cotxe podia ser decisiva per al resultat final de la cursa.
La darrera mànega va ser d'infart, novament amb els quatre pilots a un ritme molt alt, i alguna sortida de més fruït d'aquest alt ritme, però finalment en Jordi Campà era qui aconseguia dominar els nervis, i aconseguia girar el resultat de la classificatòria, imposant-se a n'en Xevi Baca, per 62,80 voltes contra 62,45 del de Montagut. Una diferència final de només 0,35 vts. Més minsa encara era la diferència entre el tercer i quart, després que en Josep Mª aconseguís remuntar més de mitja volta a n'en Javi i posar-se per davant a manca de poc del final, una darrera sortida de pista, permetia a n'en Javi de tornar-lo a avançar, i aguantar la tercera plaça del podi, per només 0,1 vts, amb 61,65 pel Lancia LC2 contra les 61,55 del Jaguar XJR-6.
En resum, els primers 30 punts del campionat, més els 2 de la volta ràpida en cursa, que se'n van cap a Granollers, amb un feliç Jordi Campà, que no podia debutar de millor forma en el Campionat d'Argelaguer, però que en la propera cursa, el dia 1 d'abril, haurà de defensar el seu liderat amb 10 grams de penal.lització al seu vehicle, mentre que el Nissan d'en Xevi també en carregarà 5 de més, en una altra de les novetats del campionat que caldrà veure com afecta al rendiment dels cotxes i al resultat de les curses.
L'organització us agraeix com sempre la vostra participació i espera que tots pogueu venir a la segona, d'aquí a quatre setmanes.
Sobre els pilots d'Slot Volcans, comentar la bona notícia d'una nova cara, l'Èrik Garrigós. Després d'aplicar els llasts corresponents, va haver poques variacions: en Xevi va baixar de la 2a a la 4a posició, perdent el llast per la propera competició; i en Quico, per haver quedat com a guanyador a l'últim ral·li de Vic es va veure penalitzat amb un 9% de llast que el va fer caure a la classificació, cosa que va aprofitar el nouvingut Erik per escalar fins la 5a posició final.
