Dijous 24 de març 2016
Nit important la del passat dijous 24 de març de 2016 per l’escuderia Slot Volcans. Un total de vuit pilots van assistir a la inauguració del Circuit dels Volcans. Una pista de fusta que a reviscut després de 10 anys esperant l’oportunitat de tornar a fer gaudir de l’slot als entusiastes d’aquesta disciplina.
I res millor per aquesta estrena que fer-ho amb els DTM que darrerament ha anat posant al mercat la marca Scalextric.La reglamentació tècnica era molt senzilla, buscant competitivitat, igualtat i fer-ho fàcil. Tot de sèrie menys trenetes i neumàtics davanters, en que es recomanava muntar perfil baix. La resta inclosos llums i neumàtics posteriors tal com ve el cotxe tret de la caixa.
L’horari va haver de ser endarrerit per poder comptar amb la representació vallesana que va arribar a l’hora prevista però amb una gana que afortunadament es va poder apaivagar amb el servei de càtering i els embotits d’en Quico i la Nati.
A mesura que els pilots anaven tastant la pista, anaven millorant els seus registres i gaudint cada vegada més d’un traçat equilibrat, divertit i molt llaminer. En girar el sentit tothom va entendre que realment és podria parlar de 4 carrils diferents malgrat la pista en té físicament dos.
Mentre tant va arribar una de les sorpreses agradables de la nit, els assistents van obsequiar a l’anfitrió amb el Mercedes AMG C-Coupé DTM “Syntium” de Dani Juncadella, com agraïment per la cursa que estava a punt de començar. Un detall que li va fer moltíssima il·lusió.
Després es va realitzar la Superpole que serviria per configurar els equips. En Jordi imparable amb el seu dit privilegiat aconseguia el primer lloc amb un temps de 9, 514 segons, en Xevi segon es quedava tant sols 12 mil·lèsimes. Seguien en Javi, en Quico, en Josep i l’Oriol per acabar amb els pilots més joves i que estant encara en formació l’Erik i en Roger que es van quedar força a prop dels seus predecessors.
La configuració dels equips va ser la següent: Roger-Jordi, Erik-Xevi, Oriol-Javi i Josep-Quico.
Qui més qui menys va tenir varies sortides sovint fruit d’anar-se animant i voler aconseguir millors registres, o també per incidents de cursa: els “piques” d’anar emparellats o el gran curvone amb “chicane” on hi va haver-hi molta emoció.
Les mànigues de 15 minuts amb canvi de pilot en el minut 7,30 feien realment posar a prova la resistència d'aquests. Primer es va disputar tota la sèrie en sentit antihorari per després fer-ho en sentit contrari. Aquest canvi va ser crític per alguns equips que van tenir dificultats en adaptar-se al nou sentit.
Problemes mecànics en el cotxe d’en Roger i en Jordi els van relegar a la darrera posició malgrat en Roger cada vegada ho feia millor i el pilotatge excel·lent d’en Jordi. El segon lloc va estar molt disputat l’Erik i en Xevi van anar fent amb sortides variades com tothom mentre que l’Oriol i en Javi estaven molt a prop i en la darrera màniga, aquests, van marcar dues voltes més emportant-se el segon lloc. En Josep i en Quico en conjunt van ser els millors, amb molt bon pilotatge i molta regularitat, el que els va permetre emportar-se una victòria clara.
Un cop aplicats els llasts, en Josep, en Javi, en Xevi i en Jordi es van veure fortament penalitzats, baixant diverses places però alliberant-se del llast per la seva propera participació. Com a resultat final, el podi de l'estrena del Circuit dels Volcans el van conformar en Quico, l'Oriol i l'Erik.
Al final una nit molt maca, amb molta afició on també es va poder veure rareses com el Alfa-Romeo de la benemèrita que va portar en Jordi i que va deixar a tothom bocabadat. Destacar també l’estrena del nou marcador i el programari de gestió que va funcionar a la perfecció, donant un plus d’emoció al anar proporcionant informació a través de la megafonia dels temps de volta ràpida de cada pilot i del temps restant per la finalització de les mànigues. Un cop va haver acabat la cursa encara hi havia pilots provant cotxes a la pista, senyal que hi ha moltes ganes d’slot a l’escuderia.
