El passat divendres 27 de maig de 2016, es va celebrar la primera prova de clàssics al club AEO de Vic on, entre diferents copes, destaca la que es podia córrer amb el Lancia 037 de Ninco.
Només dos pilots garrotxins Xevi Baca i Javi Garrigós, van ser els representants volcànics d’aquest primer ral·li que és va disputar en els mateixos trams de la darrera prova, el ral·li d’Alemanya. Al no arribar al mínim de tres pilots, aquest ral·li no comptarà per la classificació del Trofeu Volant Slot Volcans 2016
Tot just entregar els cotxes al parc tancat, ràpidament es va donar el tret de sortida en la categoria de Clàssics C2 i en Javi va encarar el primer tram amb el seu Seat Fura que li va donar alguns problemes de falta de grip, però mica en mica li va anar trobant el punt entre derrapatge i “croqueta”. En Xevi, amb el seu Talbot Sunbeam, va imposar un ritme més alt tot i que cal adaptar-se a aquest tipus de vehicles que són molt divertits, però de vegades amb un punt crític, fet que va fer que tingues alguna sortida inesperada. Sense descans, va començar la primera passada amb els 037, i el “comandant” Baca va imposar un ritme altíssim fent primer de l’etapa en aquesta categoria. En Javi, va fer una bona passada però una mica més lent que en Xevi que feia volar el seu Lancia.
A la segona etapa, el grip de la pista va augmentar considerablement i va fer gaudir molt més de la prova. Probablement degut a que també es disputava una prova amb models clàssics d’escala 1/24.
En Xevi feia una segona etapa amb algun petit ensurt, però això no va ser impediment per quedar primer a la categoria dels 037 de Ninco. Per la seva banda, en Javi va exprimir al màxim el seu Lancia quedant lluny del ritme imposat pel “comandant” que es va reconciliar amb aquest model després de l’anterior experiència de la copa Lancia, amb pèrdues de rodes incloses. Pel que fa als C2, en Xevi s'imposava i en Javi feia segon. Certament, que només fossin dos els inscrits en aquesta categoria també va ajudar al resultat... però amb la pista ja amb mes grip, els dos pilots van poder treure molt rendiment als seus vehicles i gaudir al màxim, protagonitzant algun salt al tram 4.
En resum, una nit una mica llarga (van ser quatre etapes) però un gran encert poder pilotar aquest petits clàssics i alhora recuperar els nostres 037. Un model que amb una mica de preparació, pot anar quasi a ritme de grup N.
La banda sonora de la nit la varen posar els que ballaven reggaeton a la sala de baix al crit de “No me deis palmas que esto es salsa, no flamenco” mentre nosaltres quasi ni sentíem la fresa dels nostres cotxes.
