Divendres 20 de maig de 2016
Aquest va ser una ral·li on per part d’Slot Volcans hi havia molta expectació, per una banda hi havia la possibilitat d’arribar a ser set pilots de l’escuderia, cosa que no succeïa des de feia molts anys, per l’altre el retrobament amb un dels pilots veterans que feia també temps que no agafava el comandament, en Xevi Olivé. Al final , compromisos familiars, la grip i el rock and roll van fer que l’assistència quedés reduïda a quatre pilots, L’Oriol, en Quico, en Xevi Baca i en Xevi Olivé que curiosament va sortir a les classificacions del ral·li com a Xavier Oliver, de Oliver i Beji?
Tot va començar molt bé al voltant d’un beure que va servir per que es coneguessin els pilots que encara no havien coincidit mai. Va quedar demostrat que tots son uns grans aficionats al mon de motor i en Xevi Olivé va poder explicar les seves experiències en els ral·lis escala 1/1 amb el seu Peugeot 205 que actualment compta amb un altre pilot de l’escuderia fent les tasques de copilot, en Jordi Montoliu.
Després va començar la competició que va estar marcada per un alt nivell. Com es habitual aquesta temporada a Vic tots hi van anar amb el C4 de Ninco 2WD (Copa fuet), però en aquesta ocasió ja amb superfície d’asfalt després dels dos primers ral·lis en brut. Els trams els van sorprendre molt agradablement, per fi es veien algunes pujades i baixades, els traçats semblaven a priori molt divertits i en els que es podria conduir amb ritme. El tram 2 tenia una pujada de muntanya molt maca semblant a les que es poden trobar en el ral·li d’Alemanya real quan es disputen els trams entre vinyes a la vora del riu Mosel.
Uns altres detalls dels trams que els van agradar es trobaven al quart amb un rasant interessant i una petita secció amb obres o hi estaven simulades les bales de palla circulars de grans dimensions habituals d’aquest ral·li. Per acabar, en el cinquè també tenia una bonica pujada i baixada que li donava un toc especial.
El primer pilot d’Slot Volcans en competir va ser en Xevi Baca que en el primer tram potser es va trobar amb els neumàtics massa nets i amb massa grip, però després va poder completar la resta de cronometrades sense problemes. En Xevi Olivé va sortir molt bé però potser amb uns neumàtics massa gastats que li van provocar algunes sortides especialment en el cinquè tram perquè el motor li tocava en els rasants. Per la seva banda en Quico, que a l’últim moment va canviar encertadament els neumàtics, va fer una bona primera etapa especialment als últims trams un cop ja s’havia acostumat a les reaccions del cotxe amb les sabates noves. L’Oriol que patia també algunes sortides feia un bon paper, més tenint en compte que era el seu primer ral·li amb aquest cotxe i en aquesta superfície.
Les dues següents etapes van ser molt disputades, en Xevi Olivé va canviar de neumàtics i va aprofitar per encintar el motor malgrat que aquest va continuar tenint una mica de moviment, tot apunta a que el xassís te algun problema. També sort d’en Xevi Camps que li va deixar una molla per la guia en l’última etapa. L’Oriol també va encintar el motor però es va trobar amb el problema, a mitja etapa, que la corona no estava prou collada i es va haver de fer una reparació entre tram i tram, això li va suposar perdre alguns segons malgrat va millorar d’una etapa a la següent en més de 10 segons cada vegada, amb un bon resultat final, vuitè lloc de la copa fuet i quart d’Slot Volcans. En Quico es va anar trobant més còmode i va poder marcar temps molt bons finalitzant cinquè i segon, igual que en Xevi Olivé que acabava al ral·li amb molt bon gust de boca en veure que cada vegada anava millor i que al final això és com anar en bicicleta obtenint un sisè i tercer. Per la seva banda en Xevi Baca tenia una interessant lluita amb els pilots capdavanters de la copa i al final va ser el guanyador per només 3 segons de diferència respecte al segon, emportant-se el premi del Fuet. Així doncs molt bon paper dels pilots d’Slot Volcans en aquest ral·li d’Alemanya de l’AEO.
Cal fer un esment especial a la banda sonora no gaire original que van haver de suportar tots els pilots participants en aquest ral·li a base d'un reggaeton insofrible que va estar a punt de fer abandonar a més d’un. Però quan pensaven que això no podia ser pitjor s’equivocaven. A la darrera etapa, a més d’aquesta música amb més volum, es va afegir un animador amb micro que no parava de cridar i esperonar als que, a la sala que hi ha a sota, ballaven sota de l’atenta mirada dels que intentaven tirar la canya o directament la xarxa.
A alguns ens va fer recordar quan les Pockets de Vic eren un pol d’atracció els divendres al vespre i es podia compaginar menys feixugament la nostra afició amb la dels que a la part de baix estaven de festa. En definitiva, deixant a part el tema musical va ser un molt bon ral·li.
Fins la propera
