Divendres 3 i dissabte 4 de març de 2017
El passat cap de setmana l’escuderia va viure un fet inèdit, ja que entre divendres i dissabte ens vam arribar a trobar fins a 10 pilots de l’escuderia i 3 júniors al ral·li San Remo a AEO Sport a Vic. Senzillament espectacular!
Com és habitual al club vigatà, 5 trams amb bona decoració a l’altell, amb pista Ninco i sense problemes de corrent. Seguint la tònica de l’any anterior, el gruix de l’escuderia es va apuntar a la Copa Fuet, enguany amb el Peugeot 207 d’Avant Slot. Les dues tandes amb vora 40 participants, cosa que va provocar que, tot i ser un ral·li d’asfalt, les 3 passades acabessin a hores intempestives, tant divendres com dissabte.
Els primers pilots a concórrer divendres van ser en Quicu de Batet, l’Oriol de la Pera, en Quico de Girona i en Xavi de l’Ametlla del Vallès.
A les 21:30h puntuals vam entregar els cotxes al parc tancat. Tots amb Peugeot 207 d’Avant Slot, menys en Quicu Garrigós que ho feia amb un VW Polo WRC amb xassís 3d disseny propi (QT3Division).
Com a anècdota a comentar que durant la passada pel primer tram del cotxe 0, el seu pilot va patir una gran “emprenyada” al sortir-se amb el seu Citroën C4 i creure que les assistències havien trigat més temps del necessari , abandonant les feines d’ouvrieur definitivament.
El primer en sortir va ser en Quicu Garrigós, que va poder gaudir del seu Polo, tot i que es va trobar amb pilots molt experimentats amb el pilotatge dels 3D que marcaven uns cronos molt bons.
Els que participàvem a la Copa Fuet vam començar a córrer a les 23:00h… un xic tard per ser la primera passada. En Quico va ser el primer en prendre la sortida, fent una molt bona passada, ja que va muntar unes gomes molt gastades que li van permetre lliscar per la pista arriscant al màxim. En Xavi va fer una primera passada molt correcte, tot i els dubtes que tenia al no haver fet cap test amb el cotxe abans del ralles. L’Oriol va encetar l’etapa amb molt mal peu, ja que al primer tram li va saltar un cable de la guia i va quedar parat a mig tram. Una ràpida assistència d’en Xavi li va permetre seguir el tram, però acabant amb un temps màxim.
La segona passada , tots vam rebaixar temps i vam tenir bones impressions. En Quicu i el seu Polo 3D començaven a volar pels trams, mentre que a l’equip Peugeot 207 trobaven el ritme que volia l’auto.
La tercera passada va ser més crítica ja que el cansament era evident en tots nosaltres (vam acabar-la a les 03:00h de la matinada, per llavors agafar els autos 1:1 i tornar a casa). En Quicu i el Polo seguien sumant uns bons quilòmetres per posar a prova el nou “invent” i sumant experiència en el sector de les “noves tecnologies”. Va tenir molt bones impressions i els temps cada cop eren millors. En Xavi seguia rebaixant temps i “si no fos” per la falta de ritme i les sortides de pista, hauria pogut mossegar als líders de la Fuet (molt rodats amb els 207). En Quico seguia adaptant-se al Peugeot i va arribar a final de ral·li pràcticament sense gomes a l’eix del darrera, però disfrutant del ral·li. La creu de la moneda la va tornar a protagonitzar l’Oriol, el seu 207 va seguir amb problemes, cada vegada més greus i va trencar la bancada (ja esquerdada a la segona passada). Amb la bancada danyada, les vibracions i sorolls del vehicle eren molt evidents impedint a l’Oriol gaudir del ral·li.
Dissabte va arribar la trobada més familiar, en la que hi vam fer cap en Jordi Campà i el seu fill Gerard, en Jordi Montoliu i el seu fillol Francesc, en Xevi, en Josep i el seu fill Yago i les grans i agradables sorpreses de veure en David i en Raul després de bastant temps. Aprofitar per posar-se al dia i cap a córrer, que tornem a ser quasi 40 persones i això sembla que anirà per llarg. En Xevi, els dos Jordis i en Josep correran la Copa Fuet amb el Peugeot, mentre en Raul i en David es veuran les cares a SR amb un Subaru i un Clio respectivament, mentre la mainada correrà a grup N, en Francesc i en Yago amb un C4 de Ninco i en Gerard amb un DS3 de Scalextric.
Abans de començar el ral·li i com, desgraciadament, comença a ser habitual, en Josep encara tenia coses pendents a fer al seu auto. La inestimable ajuda d’en Xevi va permetre acabar de preparar el cotxe per fer el seu primer contacte amb l’asfalt. Encara no n’aprenem...
Comentar des d’aquí i agrair-li especialment a en Toni Corral que ens facilités molt les coses per passar una tarda genial: no ens va cobrar el ral·li per la canalla, va obrir la pista de velocitat on no van parar de donar voltes i ens va donar totes les facilitats possibles per fer-nos nosaltres els grups per poder anar vetllant per la mainada. S’agraeix molt i ens encoratja a seguir fent trobades familiars, sembla que els petits venen apretant de valent i amb ganes de córrer!
Primera passada i en Raul comença a marcar temps estratosfèrics que el col·loquen a la pomada a la seva categoria. En canvi, en David té problemes d’adaptació a aquesta escala, sembla que per terres tarragonines s’ha acostumat a dur els autos grans d’1/24 i això li comporta problemes amb el seu espectacular Clio de NSR. Respecte a la Copa Fuet, en Jordi Campà surt com un absolut llampec marcant la pauta a la categoria des del primer moment, mostrant-se absolutament intractable. En Xevi no es troba tan còmode amb el cotxe com a les proves efectuades al tram casolà, perdent alguns segons. En Jordi Montoliu evidencia des del primer moment que no s’acaba d’adaptar al cotxe i va marcant uns registres força allunyats de les primeres posicions. Per últim, en Josep comença prou bé al primer tram, adaptant-se al cotxe i al seu peculiar motor però a partir del segon tram el cotxe comença a no funcionar: sembla haver travat el motor fins que es descobreix que la bancada, probablement trencada, no subjecta el coixinet, el que fa que marqui 3 temps màxims en els 4 trams restants, perdent ja totes les opcions de disputar i disfrutar del ral·li. La canalla, com pertoca, disfruta dels trams sense preocupar-se del cronòmetre, però començar a apuntar amunt.
A la segona passada en Raul segueix marcant uns grans temps, mentre en David va afinant la conducció i aconsegueix reduir considerablement els cronos. Respecte a la Copa Fuet, en Jordi Campà segueix com un tir, marcant la pauta i en Xevi va rebaixant però sense poder apropar-se a en Jordi. En Jordi Montoliu va adaptant-se ràpidament al cotxe, aconseguint rebaixar el temps 29 segons de la primera a la segona passada, mentre en Josep, amb la muntura prestada d’en Jordi, aconsegueix fer ja uns temps dignes i agafar sensacions amb el cotxe. La canalla segueix disfrutant de l’slot amb la seva segona passada.
Arribat aquest punt s’ha anat fent bastant tard i uns quants comencen a desfilar: en David, que té un llarg passeig fins a Reus, i en Jordi i en Francesc també decideixen enfilar cap a la Canya. En Josep fa amago de marxar, però fent de xofer d’en Jordi no el pot deixar amb la mel als llavis ara que té la victòria a la seva categoria tan a tocar. Finalment, són només en Raul, en Jordi Campà i en Xevi qui acaben la tercera passada del ral·li, coronant-se en Jordi com a guanyador de la Copa Fuet amb un avantatge de 23 segons sobre el segon classificat; en Raul queda segon de SR i en Xevi, finalment 5è.
Vora les 22h de la nit acabem marxant després d’un gran cap de setmana d’slot, on ens hem pogut retrobar amb antics companys, la pedrera ha fet acte de presència (i crec que no serà pas l’unic dia que vinguin a córrer) i hem pogut disfrutar tots de valent amb la nostra afició.
Pel que fa a la nostra classificació a la Copa Fuet, només computen les dues primeres passades, ja que alguns pilots no van efectuar la tercera. Així, en Jordi manté la primera posició i en Quico passa de la 4a a la 2a pels llasts d’en Xavi i en Xevi. Tanquen la classificació els 3 pilots amb problemes mecànics, l’Oriol, en Jordi i en Josep.
Ens veiem a la propera!
