Dissabte 23 de febrer de 2019
Segon ral·li a l’AEO de Vic d’aquesta temporada, el ral·li de Sanremo. Després del Montecarlo on la neu va ser l’element predominant amb la participació de dos pilots de l’escuderia en Tuliu i en Xavi, arriba l’asfalt que acompanyarà a totes les proves que queden d’aquest campionat. Els pilots que van participar a la copa Xoriço Picant amb els Porsche 911 GT3 Cup d’scalextric van ser tres, En Javi, l’Oriol i en Xevi. També hi va córrer en Manel amb un Citroën C4 en la categoria N-Infantil.
Les 4 de la tarda era l’hora prevista de sortida del primer participant, però va ser una mica més tard quan es va iniciar el ral·li. L’organització, encertadament al nostre entendre, va decidir fer grups de tres pilots i així intentar agilitzar una mica el desenvolupament de la prova. En la primera passada tant l’Oriol com en Javi no acabaven de trobar el millor "feeling" i algunes sortides els penalitzaven en excés. En Xevi feia una molt bona primera etapa marcant una distància que al final seria insalvable. Per la seva banda quan va arribar el torn d’en Manel aquest va tenir problemes d’adaptació al seu nou C4 ja que venia d’estar una bona estona “engatillant” a la pista de velocitat amb cotxes magnètics.
Els cinc trams muntats amb pista Ninco eren divertits, especialment el segon on els pilots més agosarats podien fer volar les seves màquines en un magnífic rasant. Aquest havia de ser un ral·li climàtic amb el dau i les gomes Mitoos de pluja i gel, però no tots els pilots portaven aquests neumàtics així que tot el ral·li va ser d’asfalt.
En acabar la primera etapa es va aprofitar per fer un beure, i comentar com anava el ral·li. Una de les coses destacades va ser la calor, un dia primaveral malgrat les dates i una temperatura molt alta a peu de tram.
També ens vàrem retrobar amb vells amics que feia temps que no veiem i amb en Tuliu que venia de preparar el Sant Julià escala 1/1 com a copilot i volia veure que tal ho fèiem amb el nostres cotxes d’escala 1/32.
Es va iniciar la segona etapa i en Xevi marcava una etapa 2 segons més lenta que la primera. En Javi millorava molt respecte a la primera i això el permetia situar-se en segona posició superant a l’Oriol per quatre segons, malgrat aquest també havia fet una bona etapa millorant els registres de la primera. En Manel també va millorar els seus temps. El punt del Power Stage se'l va emportar en Xevi per menys d'un segon respecte en Javi marcant tots dos un temps quasi igual a l'últim tram. Tot plegat quan ja eren gairebé les 8 del vespre i tots tenien una bona estona de cotxe per arribar a casa, així que es va decidir no córrer la tercera etapa ja que aquesta acabaria probablement a prop de les 10 del vespre.
Així es va procedir a l’entrega del premi, el Xoriço Picant que tal com mana la tradició es va tallar i es va oferir a tothom qui en va voler amb una mica de pa. Algunes reflexions sobre la nostra afició van sorgir especialment al voltant de com organitzar ral·lis de forma que la gestió del temps sigui més eficient. Estar sis hores per acabar corrent uns quinze minuts no sembla una fórmula que tingui gaire futur. Idees com les del 100 minuts on estàs dues hores i acabes corrent 50 minuts ens atrauen molt més. Però en el terreny dels ral·lis també és podrien fer coses, com per exemple, tandes amb menys pilots i més compactades. Si es posen quinze pilots en una tanda i aquests comencen tots a la vegada cada un en un tram amb dos assistències, les tres passades és podrien fer en aproximadament dues hores. S’acabaria corrent 15 minuts igual, però el temps empleat seria només de dues hores en compte de sis. Això probablement faria de la nostra afició un hobby més atractiu.
Tot i així, com be ens deia un dels nostres amics el problema actual per l’entrada de nous pilots passa també per la inexistència de cotxes en categoria N que vagin bé trets de la caixa com succeïa amb els Ninco de fa uns anys. Això encareix i complica el nostre hobby. Però també és cert que des dels clubs, escuderies o des dels aficionats cal proposar accions que puguin afavorir l’incorporació de nous aficionats a l’slot. Fa uns anys hi havia molts pilots que no veien amb bons ulls fer tres etapes en dues o més tandes, defensaven que s’havien de fer classificatòries i finals si o si, ara tots corren les tres etapes i han desaparegut les classificatòries i finals. Potser valdria la pena aixecar una mica la vista per simplificar reglaments i optimitzar els temps que cal dedicar-hi. Sempre hi hauran reticències, i gent a la que no li agraden els canvis, però per anar endavant cal adequar-se al temps que vivim, el de les PlayStations, els mòbils, Internet i el de l’oferta infinita d’oci.
Fins la propera
