Divendres 16 de setembre de 2016
Seguim amb l'embranzida volcànica post-vacacional i ens tornem a trobar els companys, aquesta vegada al Centre de Modelisme de les Franqueses per gaudir d'un ral·li d'asfalt, com tots els que han fet al Vallès aquest any. En aquesta ocasió, ens trobàvem 5 companys finalment, per les baixes d'última hora d'en Jordi i l'Oriol, per fer bellugar els nostres WRC de Scalextric: en Xevi Baca, en Xevi Olivé, en Jordi Montoliu, en Josep Orteu i, la sorpresa de la nit, fent la seva reaparició, en Quico Garrigós.
Només arribar, la primera cosa que fan els 3 companys que no han corregut en aquest club ni amb aquests cotxes és, a més de donar una volta per les magnífiques instal·lacions del club, anar a comprovar les peculiars prestacions dels WRC de Scalextric al tram fix de prova: intentar trobar el límit del cotxe, veure el voltatge necessari per cadascú i acabar de trobar els pneumàtics adients.
Com acostuma a ser a les Franqueses, trams grans, amb pista Ninco en bones condicions i amb una decoració espartana. Massa poca gent col·laborant en la secció de ral·li del club fa que tota la feina s'hagi de fer entre poca gent i no hi ha temps ni esma per gaires floritures. Tot i així, trams distrets i, en aquesta ocasió, amb diversos salts i canvis de rasant que van donar més d'un problema a alguns participants. Per primera ocasió visitàvem les Franqueses en divendres nit, i la participació era similar a la dels diumenges al matí, sobre uns 15 participants. Això ajuda a fer les 3 passades de manera prou ràpida, anant per feina amb els grups i acabant la sessió sobre les 0:30 de la nit, una hora prou raonable pels qui venien de més lluny.
Un cop passat el cotxe 0, en Xevi Olivé rep una trucada telefònica i ha de marxar, obligacions familiars, per sort sense gravetat. Així doncs ens quedem 4 components, 3 corrent amb el Citroen DS (en Jordi de gentleman driver amb cotxe cedit per en Xevi) i en Quico l'únic valent amb el seu espectacular Ford Fiesta amb decoració Monster, que va acaparar mirades.
Comencem la primera passada i ben ràpidament s'evidencia que en Xevi no tindrà gaire competència en aquest ral·li. Sense fer una passada espectacular, es distancia a uns 20 segons d'en Quico, que sembla ser qui millor s'adapta als cotxes i, bastant més enrere, en Josep i en Jordi batallen per dominar els seus DS3.
A la segona passada en Xevi segueix marcant el ritme, millorant els seus temps. D'altra banda, en Josep comença a recordar com conduir el cotxe i, fent una conducció més conservadora, aconsegueix disminuir substancialment els sortides i recupera temps a en Quico, que evidencia problemes de pneumàtics i alguna que altra croqueta. Mentrestant, en Jordi pateix amb un cotxe amb el que no se sent còmode durant tota la nit.
Així doncs, comença la tercera passada on l'única possible disputa és entre en Quico i en Josep. Ja al primer tram es decideix l'esdevenir del ral·li, quan en Quico pateix problemes mecànics marcant 20 segons més que el seu adversari només al primer tram. En Jordi, fent algun retoc del cotxe, aconsegueix millorar les seves prestacions sense deixar de patir per les reaccions del DS3.
Un cop acabat el ral·li, apliquem els llasts del nostre trofeu Slot Volcans i l'únic implicat amb llasts és en Josep, que passa de la 2a a la 4a posició.
Seguim amb bona participació a les proves (aquesta disminuïnt per imprevistos tardans), esperem retrobar-nos a la propera.
Fins la propera
