Divendres 9 de febrer de 2018
Tornem al campionat d'Argelaguer i fem el resum aprofitant la fantàstica crònica de l'amfitrió, en Josep Maria Corbalàn
Va ser un dia mogut, després d'una primera prova amb només 7 participants, no ens esperàvem l'overbooking d'inscrits que va haver-hi ahir, amb un nou récord de 20 pilots, que supera qualsevol de les altres curses fetes des que existeix el campionat d'Argelaguer.
Grata sorpresa, però, que va obligar a improvisar un canvi d'escenari amb urgència doncs era impossible encabir a tots els pilots al circuit d'Argelaguer, afortunadament el de Banyoles estava lliure, i es va optar encertadament per canviar de circuit per aquesta cursa.
Els primers dubtes era com s'adaptaríen els cotxes d'enguany, més pensats pel revirat circuit casolà d'Argelaguer, al més llarg i ràpid circuit del pla de l'estany, però aviat va quedar clar que, simplement amb un volt més dels que s'utilitzen al campionat local, n'hi havia prou per portar uns vehicles molt estables, de comportament molt noble, i molt igualats uns amb altres, el que fèia preveure una cursa apassionant i divertida.
Així va ser ja desde les primeres mànegues de la classificatòria, on es vèien diferencies molt petites entre els millors temps de volta a cada carril, i força igualtat en les diferents tandes, amb 12 voltes com a referència pels millors pilots i superant els 13 en alguna tanda, i on es va imposar amb certa claredat el pilot local Moisès Mas, l'únic capaç d'arribar a sumar 100 voltes després dels 24 minuts de cursa (3 per carril). Darrera seu, cuadruple empat a 99, resolt per la coma en favor de Lluís Formatjé, que junt amb en Moi, es classificava així, directament per a la gran final.
Darrera seu, a un sospir, l'Albert Monterrubio i en Carles Puig, i a continuació, tres pilots més amb empat a 98, en Juanma Vázquez, en Josep Mª Corbalçan i en David Puig, es quedaven a una d'entrar directament a la final, i per tant, havíen de buscar la seva oportunitat en una de les tres places que es repartiríen a les dues semifinals que, per motius d'horari, es reduïen a 2 minuts per carril, i per tant hi havia menys marge per recuperar possibles errades.
A la primera semi, desseguida es van destacar l'Albert Monterrubio i en David Puig, amb una conducció molt sólida i sense pràcticament cap errada, i s'imposàven clarament amb dos 67, que els donaven el passi a la final.
Per la tercera plaça hi va haver més batalla, si bé al principi en Rafa Sánchez es col.locava tercer, a partir de mitja cursa es veia sobrepassat per en Jordi Segura i en Josep Mª Corbalán, que finalment éren els qui tindríen més opcions, especialment després d'una mala passada del d'Argelaguer pel carril 6, però que era compensada per una altra del de Figueres per la pista 1, i per tant finalment en Josep Mª acompanyava l'Albert i en David a la gran final, i en Jordi es quedava a una volta, però com a millor classificat dels qui no seríen a la final, i sumant 8 punts en la general.
En Rafa, malgrat el seu bon inici, finalitzava amb 63 voltes, a continuació l'Edu jiménez, aquesta vegada conduïa amb menys nervis i menys errors que en curses anteriors, i en sumava 62, quedant just per davant del debutant Josep Banach, que, amb 56, podia sortir ben satisfet de la seva primera experiència al nostre campionat.
L'Oscar Rodríguez i en Paco Cárdenas tancàven aquesta primera semifinal amb 54 voltes cadascú d'ells, penal.litzant una mica els carrils exteriors i els semi-cantos, que són sempre els més complicats en aquest circuit.
A la segona semi es prevèia també una lluita molt aferrissada, amb gatells del bo i millor de l'Slot provincial tant de pista com de rallye, de tota manera, abans de començar l'Arnau Freixes, segon classificat del campionat 2017, causava baixa per motius laborals, i deixava el camí més planer a la resta d'aspirants.
Seguint el domini habitual dels pilots de RPM Slot Salt en aquesta categoria, en Carles Puig fèia una cursa perfecta, i repetia els mateixos 67 girs marcats pel seu pare i l'Albert a l'anterior semifinal, i s'imposava amb certa claredat.
Per la segona plaça, lluita aferrissada entre l'Alex Ginès, que tornava després de vàries curses absent, i en Juanma Vázquez, que també li ha trobat el bon gust al nostre campionat, i ja no es perd ni una cursa. Ambdós sumàven 66 voltes, però l'Alex quedava lleugerament per davant per la coma.
En Xevi Baca, també absent en les darreres curses, retornava amb el hàndicap d'haver provat poc el seu vehicle i a més conexient menys que els altres pilots el circuit de Banyoles, i per tant li costava trobar un ritme constant, per el que finalment no podia passar de la quarta plaça amb 62 voltes. A continuació en Xavi Fortuny i l'Oriol Terés en sumàven 59 i 58 respectivament, les mateixes 58 que marcava un altre debutant tant en el nostre campionat com en el circuit de Banyoles, en Juan Casino, que fèia un gran paper en aquesta seva primera aparició. Tancava la classificació en Quicu Pazo, que havia classificat com a 13è, però que a la semifinal perdia el ritme i baixava un escaló les seves prestacions.
Arribàvem, doncs, a la gran final, novament a 3 minuts per carril, amb un pronóstic incert, doncs els qui havien passat per les semis havien millorat clarament el seu ritme de la classificatòria i estava per veure si el descans hauria refredat massa els motors d'en Moi i en Lluís i això els podria afectar en la final.
Després d'una sortida antológica de tots els pilots a la primera mànega, amb dos primers minuts èpics, d'una igualtat màxima i una conducció molt fina per part de tots ells, era qüestió de temps que comencéssin a arribar algunes sortides de pista que marquéssin diferències, i els primers en perdre l'estela dels millors éren els dos mercedes platejats d'en Josep Mª i l'Alex Ginés, que es despenjàven cap al final de la primera tanda.
Al capdevant, igualetat màxima entre en Moi, l'Albert, en Carles i en David, que fins a mitja cursa estàven pràcticament a la mateixa volta, i lleuger contratemps per en Lluís amb un 11 al carril 1 i per en Juanma amb un altre 11 pel carril 5, que també els fèien començar a acomiadar-se de les seves possibilitats de victòria.
Les sortides de pista, en una cursa tant igualada, són decisives, i al final, al capdavant sempre hi ha els qui cometen menys errades, en aquest cas van ser en Moi i en Carles, que pràcticament van solventar els 24 minuts de cursa amb una sola sortida, i d'aquí que no tinguéssin rival, i amb 102 voltes, copéssin els dos primers llocs de la classificació, imposant-se el banyolí per la coma, després de 6 mànegues de 13 voltes i 2 de 12 per cadascun d'ells.
El tercer escaló del podi va estar més obert fins a mitja cursa, però a la segona meitat, alguna errada d'en David i d'en Josep Mª va deixar el camí franc a l'Albert, per sumar els 21 punts que el mantenen líder del campionat.
En David en les dues darreres mànegues va vuere com en Josep Mª intentava acostar-se, aprofitant que els carrils li éren més favorables, però una sortida d'aquest al principi de la darrera mànega el va fer acomiadar-se ja de la quarta plaça i mirar més aviat cap enrera on arribàvem com dos cohets en Juanma i en Lluís, retallant a cada volta la diferència inicial de més de mitja volta d'en Josep Mª i arribant a un final d'infart en que qualsevol cosa podia passar i que finalment es va resoldre a favor del d'Argelaguer, només amb 1,7 segons de diferència sobre el de Figueres, i aquest amb 1,5 sobre el de Girona ...
L'Alex Ginés quedava finalment en la vuitena plaça, malgrat tenir un ritme força regular i uns bons temps per volta, li faltava una mica de ritme per aconseguir més parcials de 13.
Pel que fa a les voltes ràpides per carril, els clars dominadors éren en Moisès Mas i l'Albert Monterrubio, amb tres per cap, i per tant, 6 punts més a sumar al total del campionat, mentre que les altres dues éren per en Lluís Formatjé i en Carles Puig.
En resum, una gran jornada de slot, amb una inscripció de luxe, i una cursa disputadíssima, de les millors que hem vist en els 8 anys d'història del campionat d'Argelaguer.
Fins la propera!
